Reexistir
Totes aquelles com tu i jo que busquen el terreny,
que desperts està amagat, que desperts voldríem trepitjar.
Escolta el nen plorar, la veu t’ho diu la fúria ho fa,
dins de tu ja es veu brillar el que serà el nou demà,
va creixent de dia i nit regnant tots els temors,
escolta els nens plorar, la veu t’ho dius la fúria ho fa.
Poder i glòria, sents en tu que vas massa ebri de joventut
aquesta dolça insurrecta al temps, indomable melancòlica
cançó d'hivern.
Pres i salvatge aixecat en armes, mentre sec espero la gran senyal
un moment on tot canviés.
Ara és quan ens toca reapendre a estimar,
perdre la por al gran salt, si l'aire és nega a sortir violenta el raig de llum.
Delicada criatura que te son, calavera que respira ja no dorm.
Reexistir.
Ara és quan ens toca reapendre a estimar,
perdre la por al gran salt, si l'aire és nega a sortir violenta el raig de llum.
Delicada criatura que te son, calavera que respira ja no dorm.
Reexistir.