Rere el mirall
Una nit fosca desorientat desperto
Sentint els trons i la pluja com repica
Amb els ulls mig aclucats
Vaig seguint la dèbil llum que em guia
Entro a una estància on hi ha un mirall
Reflecteix un món estrany i dantesc
Jo que m'hi acosto i deformat em veig
No sóc pas jo, llavors qui és?
De cop avanço i el travesso
Passant a una altra dimensió
El que em rodeja m'observa amb delit
I el terror s'apodera del meu esperit
Miro enrere i el mirall no hi és
Atrapat em sento, sense sortida em veig
Recorro aquest estrany món que m'envolta
Buscant la meva salvació
La bogeria s'apodera de la ment
I agonitzo sense remei
Rere el mirall caic per l'abisme
Em sento sol i desemparat
Rere el mirall el meu destí desfila
Veig com tot ja s'ha acabat
Autor(es): Robert, Angoixa