Res en ferm
Mentre la vida s'accelera,
hi ha un vagó que arriba tard.
El tren va fent i res canvia
avui segueix tot com abans.
Ei, tu, sí, tu. Dempeus no esperis.
Reclama quan tu vulguis el teu lloc a aquesta taula.
Si avui va tard, el preu no varia,
vam començar a veure les pors sense paraules.
Passem la costa del Garraf i tot tremola.
Entre sotracs, vingué el desglaç i enmig de versos repetíem:
"Si mai et pren la calma, descarrila
que entre l'excés i la mesura, ja anirem trobant la via."
Sabíem que perdíem cobertura i, per no dir-ho,
vam deixar que s'apagués la melodia
i lluny de casa, vam veure com pesava la motxilla
i ressonava: "No són vàlids els bitllets de rodalies ."
Dillums, dimats... encara visc entre mancances
dient un cop i un altre que aquest dol ha durat massa.
Reviure el que senties potser es viu com a derrota
I escriure-ho entre dubtes és obrir-te noves portes
Sé que tens poc temps i no ho entens
Saps que a Sants serà molt menys amarg
I va creixent un pensament, entre laments
Reviu diumenge amb força contundent
I expressament arriba tard el Regional Exprés.
És en aquest comboi, on s'esgoten les idees
Potser el vagó? Tu i jo?
Entre altaveus, s'acaba l'odissea.
Mentre la vida s'accelera,
hi ha un vagó que arriba tard.
El tren va fent i res canvia
avui segueix tot com abans.
Mentre la vida s'accelera,
hi ha un vagó que arriba tard.
El tren va fent i res canvia
avui segueix tot com abans.