Res és tan greu
Ja no tornarà, no tornarà mai
Aquell vespre a maleït.
Tu estaves cridant i jo al teu davant
Però no ho tenia massa clar.
El carrer era ple de gent i jo,
no evitava moure els ulls.
I t’enfadaves més i m’agradava tant
però ara m’odies i és normal.
I tu allà, seguies cridant,
Jo em preguntava, què hauré fet?
I a mi em sabia greu, però no sabia el què
De fet, encara no ho he entès.
Tot se’ns en va
Tot fa tant mal
Tot ens pesarà
Res és tan greu.
Això frustra tant, recordar els moments,
com quan volíem viure junts.
Recordo ser feliç, sempre feia sol,
la perspectiva enganya tant.
I encara et dec els 1300
de l’entrada de Borrell.
Ja t’ho tornaré, ara no em va bé,
m’han de pagar coses pendents.
Si tens raó, no tinc un duro, i què?!
Se’m desapunten tots els nens.
Potser que obri un bar, i encara beuré més,
Putes idees de bomber.
Tot se’ns en va
Tot fa tant mal
Tot ens pesarà
Res és tan greu.
Tu coneixeràs homes molt millors
I us fareu l’amor com cal.
Us estimareu i em veuràs tant lluny
I potser t’avorriràs.
Diga’m ressentit, diga’m malparit
Sóc la víctima és així.
Que bonica estàs deixant-me aquí tirat
I dorms tranquil·la cada nit.
I sempre igual, que soc un pesat,
un egoista consentit.
Deixa a ma mare en pau, així m’han criat
i jo em sento ben feliç.
Tot se’ns en va
Tot fa tant mal
Tot ens pesarà
Res és tan greu.
Autor(es): Gràcia Pedro