Sempre que m'oblido
Més enllà de les mirades
que sempre regalaves,
vaig saber que ho notaves,
si volies m'atrapaves.
Ara que el costum ha pres l'eufòria,
visc el mateix, em sé la història.
A mi no em falla la memòria,
retreu-me què donaves i et regalo la victòria.
Escric per tancar una ferida
que mai cicatritza, s’obre, és absurd.
Me n’adono ara han passat els dies,
però queden melodies i retorno sempre a tu.
Em perdo en l'olor d'altres perfums,
quan m’escapo, hi caic sense rumb.
Prova de dir-me què buscaves,
dins de la mirada, als meus ulls.
Sempre que m'oblido penso en tu
i just em veig pujant amunt.
És l’última vegada, abans ho desitjava,
ara estic a punt.
Sempre que m'oblido penso en tu
i just em veig pujant amunt.
És l’última vegada, abans ho desitjava,
ara estic a punt.
Ei, no vull canviar el que ha passat,
no sé on vas ni et vull trobar.
Tot allò que feia mal,
m’ho he anat curant i curant.
Ara que ja no hi ets cuido el meu voltant
i em permeto avançar, caminant i lluitant
en batalla constant, entreveig el record,
t’imagino davant i et dic.
El que vas donar-me ho he llençat al vent,
passo pàgina rere pàgina.
No tinc temps per males cares,
ara ja no sé on ets.
Només vull dir-te que
t’he fet una cançó que et diu adéu.
Sempre que m'oblido penso en tu
i just em veig pujant amunt.
És l’última vegada, abans ho desitjava,
ara estic a punt.
Sempre que m'oblido penso en tu
i just em veig pujant amunt.
És l’última vegada, abans ho desitjava,
ara estic a punt.