Sense plor
Sense plor, serenament,
desaré les teves coses.
Cap no m'és indiferent,
en cada una et fas present ...
En cada una tu hi reposes !
El jersei guarda escalfor
del teu cos, i la camisa
tota plena de claror ;
la guitarra, amb la cançó
de la teva vida grisa.
Les sabates tenen fang,
tenen pols i melangia,
i en el teu mocador blanc
i han quedat gotes de sang
del treball de cada dia.
La cartera i el meu retrat ;
no sabia que el portessis ...
Tan antic i tan gastat,
el retrat meu, dedicat,
perquè mai no m'oblidessis.
Sense plor, serenament,
vaig desant les teves coses.
Cap no m'és indiferent,
en cada una et fas present ...
En cada una tu hi reposes !
Sense plor... Serenament ...
Autor(es): Josep Maria Andreu, Lleó Borrell