Si la veus, digues-li hola!
Si la veus, digues-li hola!
Fa temps que se’n anar d'aquí,
ella viu en un lloc llunyà,
la primavera la va veure marxar.
Si la trobes prop de Tànger,
digues-li que jo segueixo estant bé...
que la porto sempre en la meva ment,
i mai l'oblidaré.
La tensió va arribar al final,
com sol sempre succeir.
El pensar en com se’n va anar,
encara em fa estremir,
i encara que la nostra separació,
la va portar lluny d'aquí,
jo visc sempre pres en el seu cor,
sempre la tinc present en mi.
Si prop d'ella pots estar,
fes-li un gest que vingui de mi,
sempre la vaig voler respectar,
estimant la seva llibertat,
i no, em puc mai interposar,
en la seva felicitat,
encara que les hores, siguin tristes,
sé que el temps les guarirà.
Veig a molta gent parlar,
quan camino per la ciutat,
sento el seu nom, aquí i allà,
no em puc pas acostumar...
he après a fer orelles sordes,
per no ferir més, el meu estat,
les nits les passo entre penombres,
i els dies vaig veient passar.
La lluna clara, m’envolta el sentir,
el passat retorna cap a mi.
En la ment és tot molt recent,
com si acabés de succeir,
si un dia la veus, per casualitat,
digues-li que sempre pot venir,
ja no sóc gens difícil, de trobar,
sóc més prop d'ella, avui que ahir.
Autor(es): Bob Dylan