Sigues
Camino descalça amb els peus envidriats
El fred calat als ossos s’escapa pels dits
Que no és fred de vent, ni de paisatges gelats
És fred de dies llargs i solitàries nits
Arenes movedisses després del desglaç
I jo les travesso tota vestida de blanc
I m’estripo el vestit que es tenyeix de fang
I lleugera, i nua continuo caminant
I un bri de vent belluga tot l’arbrat
I m’ha eriçat la pell, desenfadat
Em fa somriure, olor de cafè i croissant
Tinc ales d’Ícar i els peus arrelats al fang
S’escola la llum que delata l’ahir
Entre els porticons de pi mal ajustats
Desperto de cop amb un somni esvaït
Però hi ha llot al meu llit, i el cos tinc despullat
Un raig de sol travessa el gris del cel
I m’enlluerna els ulls desafiant
Em fa somriure, olor de gingebre i mel
Tinc ales d’Ícar i els peus arrelats al fang
Sigues de terra, foc i aire,
Per tocar-te, per ser lliure i volar.
Autor(es): Clàudia Cabero