Somreies polissona
Segur et cantava
quan anaves a dormir
Segur et dormires,
més d'un pic al seu costat
al costat del regal,
del regal que és un pare
que et besava i t'abraçava cada nit.
Segur et cantava el dematí,
quan costa tant llevar-se
i amb l'olor de cafè
somreies, polissona
i el teu tan dolç somriure, va servir
perquè deixàs de sofrir
i marxàs amb calma
Segur que ho recorda,
segur que sí,
que cada vespre et donarà un petó
de bona nit.