Teatre dels horrors
Benvinguts al teatre dels horrors amb teló fosc,
l’espectacle ja ha començat: pits sense cor.
Tanca els mals en un pot, tenim tapa, res se’n va.
No fos cas que algú et sentís plorar.
Al seu pas el terra es trenca en dos,
les preguntes són agulles al teu cor,
un cop més i ell ja s’ho haurà menjat tot.
"Què fas? On ets? Amb qui parles?
No m’agraden els teus amics.
Quan ets amb ells em sembles insuportable.
Avui has de sortir? Queda’t amb mi.
No publiquis aquesta foto, se’t veuen els pits.
Tan poca autoestima tens que t’has de vestir així?
Sembles una puta."
Ja fa massa que no dus perfum,
aixeca el cap i mira't, fes un senyal.
Que no sigui perquè tu ja no ets aquí...
Benvinguts al teatre dels horrors.
No hi ha res a témer més que la pròpia por,
si el teu mar és negre, amb morats, blaus i grocs.
Benvinguts al teatre dels horrors.
No hi ha res a témer més que la pròpia por,
si el teu mar és negre, amb morats, blaus i grocs.