Tempesta
Atrapat dins els llençols
d’un hivern atemporal, sense tu.
m’he desfet en records de quan tots dos
caminàvem pel món, sempre a prop.
Els secrets amagats que ara impregnen aquesta tempesta
de nostàlgia i dolor, mentre a fora hi veig un raig de sol...
Les paraules i el temps que s’aturen rere la finestra,
i amagat, dins el llit, et recordo amb aquesta cançó...
T’imagino irreal
i et dibuixo amb els meus ulls, els meus ulls.
intentant descobrir perquè has marxat
però no trobo raons, tot és fosc.
Els secrets amagats que ara impregnen aquesta tempesta
de nostàlgia i dolor, mentre a fora hi veig un raig de sol...
Les paraules i el temps que s’aturen rere la finestra,
i amagat, dins el llit, et recordo amb aquesta cançó...
Et recordo quan desperto, quan respiro, quan camino, però m’adono que camino respirant la
realitat. Perquè ha passat?
Et recordo amb un somriure quan reies de veritat, amb la força d’huracans enmig del mar, et
recordo mes que ahir però has marxat...
Els secrets amagats que ara impregnen aquesta tempesta
de nostàlgia i dolor, mentre a fora hi veig un raig de sol...
Les paraules i el temps que s’aturen rere la finestra,
i amagat, dins el llit, et recordo amb aquesta cançó...
i amagat, dins el llit, et recordo amb aquesta cançó...
i amagat, dins el llit, et recordo amb aquesta cançó...