Temps enrere (Vall d’Aran)
Pel finestral entra el sol del matí
i ja no puc dormir... bon dia!
Surto al carrer, sento el fred a la pell,
es va desfent la neu i canten els ocells.
Però quan es fa fosc m’abraça la por
em sento sola i vull tancar els ulls.
Enyoraré les muntanyes i els prats verds.
S’ennegrirà tot i no ho veuré fins demà...
...però unes llums apareixen al cel.
Viatjaré ben lluny i tornaré.
Somio en plena nit, travesso els estels,
m’apropo al final del vaivé infinit
de la nit contra el dia.