Toc de festa
Sentint-nos plens de mil preguntes i afinant els ideals,
avui fem recular les presses que el pregó ha començat.
Esperem amb rigor la festa que ens acompanya un cop cada any;
Omplim amb roses, balconades i que els carrers s'omplin d'infants.
Ja sona el toc de matinades, no hi ha treva pel descans.
Que a ritme de timbal i gralla, celebrem, celebrem!
Encengueu totes les tronades, il·lumineu els nostres cants.
Tenyiu els cels amb focs i himnes mentre repica el campanar!
Agafa el masclet que vola que ja ens l'endurem al ball,
avui la nit serà llarga. Cridem a arreu què és festa gran!
Sabent que els anys faran de ‘naltros’ amics amb camins llunyans,
Ferm convençut tinc la certesa que ens trobarem al Mercadal.
Serà breu, direm: "No hi faltes!" i somriurem per dir: un altre any!
Mentre el ‘Passi-ho bé’ comença i s'acomiaden els gegants.
Temps d'emocions ben arrelades i de tendresa a dosis grans.
S'atura el respirar a la plaça quan entra el pilar caminant.
Rebent l'herència que ens llegaven donem volada a aquesta espurna.
D'espais ocults ens ressonaven velles cançons, noves proclames.
La festa viu i té memòria; en ella rau la nostra força.
Qui la coneix, l'estima i si s'estima, es defensa.
Encengueu totes les tronades, il·lumineu els nostres cants.
Tenyiu els cels amb focs i himnes mentre repica el campanar!
Només de pensar que s'acaba, se'ns encongeix el cor de cop
Donem-nos l'última ballada
I alegria, que és festa major!