Toni, mengem-nos sa truja
Toni, mengem-nos sa truja
que la fi del món vendrà
i naltros mos morirem
i sa truja quedarà.
Quan un home veu que es casa
i sa dona el someneix,
un cabestrell es mereix
per acabar de ser ase.
Sa dona es pot comparar
una mica amb sa guitarra,
que es qui no la sap tocar,
si no va amb seny, ja l’esguerra.
Toni, mengem-nos sa truja
que la fi del món vendrà
i naltros mos morirem
i sa truja quedarà.
Sa meua sogra es pentina
amb un cabell dalt es cap
i en Joanet se la mira:
A carall, quin pentinat!
Ma mare sempre n’ho deia:
«Fill meu, no vagis de nits,
que sense tenir manada
tendràs anyells i cabrits».
Toni, mengem-nos sa truja
que la fi del món vendrà
i naltros mos morirem
i sa truja quedarà.
Al·lota des peu des puig,
jo no sé com no redoles;
d’ençà que festeges tu
ses altres van totes soles
Allà dalt i no sé on
m’han dit que hi havia un sant,
que resant-li no sé què
es guanyava no sé quant.
Toni, mengem-nos sa truja
que la fi del món vendrà
i naltros mos morirem
i sa truja quedarà.