Tractat del que vindrà
Són molts anys
enterrant-ho tot.
Em vau dir: "ser feliç és qüestió
de no pensar tant i tant en l'error de ser un humà més".
Però amics meus tinc el pou ben ple.
I la merda ja vessa i les rates fan festes amb serps
a plaer dels meus laments
amb el pes d'habitar aquest planeta tan malament.
Companys, en vista del que vindrà
deixaré a banda substàncies que adormen la bèstia brutal
que trauré a passejar.
Mataré, mataré, de veritat.
Mataré, mataré, de veritat...
Amb la força de mil huracans,
amb l'ímpetu d'un fort plor per la pèrdua d'un familiar.
Pels enganys i encara més per les veritats.
Per aquesta inaguantable enajenació mental.
Per assegurar
no tornar a començar.