Un home moria sense amor (Hi ha gent)
Hi ha gent que va sola pel món,
sola entre amics que no ho són,
sola de tu, sola de mi,
sola amb la pols del camí.
Hi ha gent que no veu mai jardins,
ni boscos, ni cel blau, ni mar endins,
hi ha gent com tu i gent com jo,
sola amb el fang del plor.
I de vegades aquesta gent
és resignada, no es queixa gens,
i de vegades encara riu,
encara canta i encara viu.
Hi ha gent que viu com si morís,
i que pateix com qui és feliç,
sola amb el plor que no ha plorat,
sola amb el cor que encara bat.
Trobà l’amic un home que moria sense amor.
I preguntà a aquell home per què moria sense amor.
I aquell home respongué que ningú li havia donat coneixença de l’amor
ni l’havia instruït a ser amador.
Autor(es): Joan Vergés / Ramon Llull / Joni Mitchell, Toti Soler