Un plat casi igual cada dia
Quin sentit te si ho fem sense ànims ni il·lusió?
se'ns “Passen les hores, també els minuts i els segons”
No Dèiem “lo divertit és al camí”?
però com trobar els temps per asseure'ns-hi
pensar en tot i en res i dir:
No ens fèiem un fart d'odiar obligacions i rutines?
Com és que després m'omplo un plat casi igual cada dia?
No odiàvem el color d'aquestes cortines?
I deixant-les-hi estar sento que ens traiem
però el pitjor de tot és que se que ho sabíem