Una pausa
Després d’una nit llarga em desperto tard,
el dia estarà bé i no ha ni començat.
Zero trànsit a l’asfalt, et vinc a visitar,
marxem lluny, fora de la ciutat.
I sento que hi ha coses que no han canviat,
quan veig el meu carrer, rellotge aturat.
Oloro aquell perfum, aire de veritat.
El perds, el vols i ho valores tard.
Com una illa enmig del mar,
una pausa sense final.
Sentir la remor del vent
sense el soroll de la gent,
el soroll de la gent.
Com una illa enmig del mar,
una pausa sense final.
Sentir la remor del vent
sense el soroll de la gent,
el soroll de la gent.
Ei, poc se’n parla
de totes les mirades que no comparteixen.
Van de pressa, sempre corrent,
sense saber on van, sense dir res de res.
Aquí tinc calma i sé segur que no s’acaba.
No vull tornar encara, tinc set i això és ple d’aigua.
És un regal descansar el cervell.
Sense pensar, passeja lentament.
Ens podríem quedar aquí mitja vida,
veient el sol sortir i acabar el dia,
estirats, observant la nit
i en silenci escoltar els batecs del pit.
Ens podríem quedar aquí mitja vida,
veient el sol sortir i acabar el dia,
estirats, observant la nit
i en silenci escoltar els batecs del pit.
Com una illa enmig del mar,
una pausa sense final.
Sentir la remor del vent
sense el soroll de la gent,
el soroll de la gent.
Com una illa enmig del mar,
una pausa sense final.
Sentir la remor del vent
sense el soroll de la gent,
el soroll de la gent.