Venim del fred
Dis-me que te'n tornaràs prompte
perquè sempre em quede amb ganes de tu.
Dis-me que decidiràs quedar-te
quan tots vullguen anar-se'n lluny.
Guardat ben dins aquest paisatge,
no oblides el combat que junts hem de lluitar.
Que la millor part del viatge
és tornar a la llar.
Venim del fred, d'on crida el vent
venim d'un cim més amunt del cel.
D'on naix la llum, d'on cau la neu,
venim del crit d'una sola veu.
Tindràs la benvinguda que et mereixes,
junts omplirem la nit de cançons.
Ballarem fins veure l'amanèixer,
jo m'encarregue que no tingues son.
Marcats per cicatrius de cendra,
som la llavor que brota mes forta que mai.
Orgullosos de ser salvatges,
ningú ens pot separar.
Venim del fred, d'on crida el vent
venim d'un cim més amunt del cel.
D'on naix la llum, d'on cau la neu,
venim del crit d'una sola veu.
Te'n recordaràs, quan estigues lluny?
Te'n recordaràs, quan estigues lluny?
Quan estigues lluny d'ací, recorda...