Vosaltres, que sou simples
Al catòlic del meu barri
vaig portar-li un cor en runes
va mirar-se’l amb desfici
i el clavà a una creu de fusta.
Però vosaltres, que sou simples,
els ateus de la comuna,
m’emplenareu en silenci
de l’amor que tot ho cura.
Els polítics del meu barri
discutien de la guerra
uns preferien les bombes
altres, els atacs per terra.
Però vosaltres, que sou simples,
que patiu pel mal dels altres,
oferíreu a mans plenes
aigua i pa als que migraven.
El jutjat que hi ha al meu barri
condemnà a tres anys i un dia
un bon home sense sostre
que robà una gallina.
I vosaltres, que sou simples,
que heu passat gana algun dia,
comprenguéreu que hi ha lleis
que estan fetes per gallines.
“L’ordre se’ns en va a la merda,
el jovent no té mesura!”
La caserna del meu barri
reclamava més mà dura.
Però vosaltres, que sou lliures,
que viviu sense rancúnia,
combatíeu amb somriures
als que buscaven les urnes.
Autor(es): Xavier Carles, Xavier Batllés