Vox Populi
Des dels temps més antics, la gent clama el seu desig
Llibertat per poder viure, i poder menjar i dormir.
Les veus s’alcen i es baixen, segons el temps com va
I les voltes i revoltes, passen d’unes, a altres mans…
Has sentit? Tots els crits, i els clarins
Amb el Jou, i les fletxes, com avís…
Valguem deu! Un cop més ha sortit
La “Vox” Populi, cridant per mil camins.
No són veus ni de clemència, tampoc són veus de pau
Són pàgines d’uns llibres, plens de l’olor de sang
Nostàlgies ja viscudes, de molts odis arrelats
D’imperis i conquestes, fantasmes d’anys passats…
Has sentit? Tots els crits, i els clarins
Amb el Jou, i les fletxes, com avís…
Valguem deu! Un cop més ha sortit
La “Vox” Populi, cridant per mil camins.
L’arrogància i la ceguera, fan que dormis com un xic
Mentre tu gires l’esquena, altres et faran el llit
És possible, no t’agradi, tot el gruix d’aquest coixí
Si de nit, el cor et pesa, de “cara al sol” pot ser el matí.
Has sentit? Tots els crits, i els clarins
Amb el Jou, i les fletxes, com avís…
Valguem deu! Un cop més ha sortit
La “Vox” Populi, cridant per mil camins.
El món manca de justícia, i d’aprendre, si ho has vist
Un cop feta una experiència, no cal, ja repetir
Mantindrem el cap en ordre, i el seny en un altar
I, si les feres tenen gana, no servir-los de menjar…
Has sentit? Tots els crits, i els clarins
Amb el Jou, i les fletxes, com avís…
Valguem deu! Guardem bé dels botxins
La “Vox” Populi, cridant per mil camins.
Autor(es): J.M. Baule