xx
Gràcies per portar-me a veure el mar
Mentre estic somiant despert
Sota la llum dels set
Se’t veia tremolar
Et vull entregar la meva pell
Sense fingir sense ideals
No se com expressar
Que em flipa tot el teu ser
No per mes pura no Jo t’ anomeno reina
per més bella no Jo t’anomeno reina
Quan rius s’envà la por Tens línies de la lluna
tens ulls que fan de sol quan em perdo a la cova
no et queixes de la sort l’afrontes sempre
m’enseñes a ballar amb els lleons que venen
miro enderre veig la forma d’una flama que era negre amb 20 anys no veia com
dibuixar la ruta recte per enfrontar-me amb els monstres que avui encara hi son
de sobte tu em vas dir d’anar a donar una volta per la foscor on estava jo
en una sala molt tranquil·la tu ets qui dona l’aventura fas créixer a l’hivern la flor
No per mes pura no Jo t’ anomeno reina
per més bella no Jo t’anomeno reina
Quan rius s’envà la por Tens línies de la lluna
tens ulls que fan de sol quan em perdo a la cova
no et queixes de la sort l’afrontes sempre
m’enseñes a ballar amb els lleons que venen.