Carme
Un món negre i groc i brut
unes pedres, temps caducs
i tu al mig mirant amunt
mig volant el cel t’acull:
Gràcies per tot, Carme.
Tu has fet néixer deu mil flors
a un estel brut i mort.
Tu has omplert amb els teus ulls
una vida que es recull
perquè t’estimo, Carme.
I quan morin els ocells
i a mi se m’hagin endut els vents
recorda’m, Carme.
Tu ara tens el vent I el foc
en els teus braços plens d’amor.
Deixa’m veure’t al matí
estranyar-te a la nit,
perquè t’estimo, Carme.
I un món negre i groc i brut
i unes pedres, temps caducs
i tu al mig mirant amunt
mig volant el cel t’acull:
Gràcies per tot, Carme.
I quan morin els ocells
i a mi se m’hagin endut els vents
recorda’m, Carme.
I si un dia trist i fosc
sents la falta d’un amor,
per molt lluny que estigui jo
pensa en mi i arribaré
perquè t’estimo, Carme.
Autor(es): Enric Hernàez