Només tu
només tu, només tu
només tu.
Quant de temps dubtant pels racons,
entre banderes i il·lusions
entre ser i no ser
Entre els Beatles i els Rolling Stones,
motivant-me amb raons
que no creu ningú
Quants de sons, enterrats, oblidats,
guardats al calaix…
Un paisatge idealitzat, buscant similituds
fent un film de cada instant
Aprofitant mites dels germans grans,
quasi tots morts i enterrats
vivint del passat
Massa buit, irreal, inventat,
somnis de segona mà…
Després descobrir que la realitat,
és només un metre quadrat
que té nom i identitat
Que t’agafa pels pantalons,
que no atén mai a raons
i té més temps que tu
Tanta por, només tu, meu costat,
la meva realitat…
Autor(es): Enric Hernàez