Records
dient colors
però tu ets en blanc i negre
i sones a cançó
i tens gust a tabac.
Com l’aigua del port
s’emporta el moment
poc a poc ens esborrem
dibuix d’infant a la llibreta
o nit de reis a recordar.
Una, dues, tres, cent, mil voltes i l’adéu
i ets llum i tristesa
i a voltes melangia.
Ja no sé on paren les gavines
ni les estrangers dormint al nostre costat.
O l’esguard del municipal
trencant l’encant a cantonades.
I una nit com la nostra
s’ha desfet en les meves mans.
Autor(es): Enric Hernàez