Somriure
que dónes raó al viatge
que omples de llum els paisatges
que dónes frescor a la nit.
Somriure
que perpetues imatges
que devalues els dòlars
que omples el meu sac de tresors.
Somriure
que amagues la gana
malgrat tot, infant encara
per un paquet de xiclets.
Somriure
qui podrà res negar-te
qui ajudarà a enfonsar-te
entre la misèria i la por.
Somriure
que amb la pell contrasta
amb els ulls enormes
o massa petit el cos.
Somriure
que amagues la gana…
Autor(es): Enric Hernàez