Malgrat tot, la vida
El vell tancat a casa fa cinc anys.
La mà que et cal i sempre t’és negada.
Aquells que viuen junts sentint-se estranys.
El nen mamant del gran mugró de vidre.
L’adult que llepa un sexe virtual.
El monstre en el mirall i el cap de l’hidra
que creix de sant Esteve fins ‘Nadal.
I en un racó, i arraulida,
malgrat tot, la vida.
El càncer de pulmó de l’Amazones.
El vòmit fosc del petrolier podrit.
El fràgil crit d’un vol de papallones
damunt d’un món que té una esquerda al pit.
Les guerres transvestides de croades.
La supèrbia suïcida del poder.
Les ments sota control i programades.
La droga dura que anomenen Fe.
I en un racó, i deprimida,
malgrat tot, la vida.
L’home que caça l’home en una jungla
civilitzada, l’udol del detingut
quan un poli eficient li arrenca l’ungla.
La molt universal llei de l’embut.
La convicció de no saber què passa,
de ser un ninot mogut per fils de por.
El pa i el circ, i la rialla grassa
del xai cretí que va a l’escorxador.
I en un racó, i malferida,
malgrat tot, la vida.
L’ivori de les dents que s’acomiada.
L’arruga que s’instal·la, i els cabells
que blanquegen o marxen. La callada
progressió de molses i rovells.
La falç en mans d’aquella vella amiga
que espera amb paciència el seu moment
i l’amargor creixent, i la fatiga
de plantar cara al vent inútilment.
I en un racó, i adormida,
malgrat tot, la vida.
I en un racó, i arraulida,
deprimida i malferida,
malgrat tot, la vida.
Autor(es): Miquel Pujadó