Deu ser això
Deu ser cosa del vent
deu ser cosa del temps
que avança
i marxem algun lloc
sense saber del tot
on anem
Deu ser cosa del cel
va canviant de color
i sense rastre
se’ns emporta la llum
i ens la torna
quan li ve gust
Ara canto i el vent se m’emporta la veu
deu ser això el que estava esperant
que és tan fresc el paisatge de saber-se buscant
Ara canto i el vent m’esmicola la veu
que no queda enlloc d’on ha estat
i en el buit hi ha l’espai del que no és del que no fa mal
Autor(es): Berta Sala