Fins quan?
Quant de temps més necessitem
per començar a creure en nosaltres
més que en ells?
Quantes mentides més necessitem
per escoltar-nos més entre la gent
i no al president?
Quanta violència més necessitem
per veure que el terrorisme
està al poder?
Quanta misèria més necessitem
per donar-nos les mans
i deixar d'obeir tant!?
Quantes presons més necessitem
per entendre que amb diners
es pot fer mal impunement?
Quants diners més necessitem
per entendre que ens venem
a costa d'estar sols i inerts?
Quan les mentides pesen
es deslliga la decència
i s'obre pas entre les feres.
Fins on? Fins quan? Fins que?
Fins que trobem a faltar la llibertat!
És molta la història que portem al llom
per començar a veure-li ja les orelles al llop.
És una llarga tradició la de no amagar l'opressor
que es disfressa a cada tomb per anar-se fent més fort.
És una llarga tradició la que s'enfronta a la por de perdre-ho tot
per guanyar la vida amb un sentit i amb alegria.
Quanta angoixa més hem de mamar
per fer plausible la llibertat
i deixar de demanar-la,
com qui demanar anar a pixar?
Quant més de dolor necessitem
per deixar de assenyalar
un contenidor cremant
i assenyalar cap a dalt,
on estan els qui controlen el sou,
l'aigua, les armes i el menjar.
Quant ha de perdre la gent?
Fins a on el patiment?
Fins que el riu de sang no arribi als peus...
Quan les mentides pesen
es deslliga la decència
i s'obre pas entre les feres.
Fins on? Fins quan? Fins que?
Fins que la soga no ens agafi al cap
fins que et toqui a tu que et peguin,
t'enreixin, t'enverinin i et vulnerin
i et vegis sense terra, sou ni esme
llavors obriràs la tele i la llençaràs per finestra!