Els cors que hem estimat
I ara t’he d’odiar
per no estimar-te.
No sé com sortiré d’aquí.
No et vull retreure res
però he de mirar per mi.
I ara m’he de controlar les ganes
de maltractar el meu destí.
Serà millor fugir corrent o caure ben endins?
Vaig passant com un estrany per tots els teus planetes.
Vaig buscant els cors que hem estimat.
Vaig tirant desorientat
però em guien les estrelles
enfocant els dies que vindran.
Hauré de desintoxicar el silenci,
tornar a inventar-me un paradís.
Hauré de cancel·lar la vida sense risc.
Hauré de recordar que el que m’agrada
a tu no et deixa ser feliç.
Hauré de recordar sovint…
que a mi sí.
Autor(es): Jordi Gasion