La muntanya buida de Montcada
Com un miratge, tot distorsionat,
així m’arriba, el record del què va ser;
l'obsessió malalta, com una il·lusió,
de voler estar amb tu, per fugir de mi.
Desequilibrat, mirall contra mirall,
un altar enganyós, un culte inquietant.
Com una carena, que no porta enlloc,
com la muntanya buida de Montcada,
buida de Montcada.
Com la muntanya buida de Montcada,
buida de Montcada.
Cada cop que hi torno en tren,
veig que allà ja hi era tot.
El paisatge avisant
que no es cert tot el que es veu.
Il·lusions i percepcions
que maquillen la buidor
del fals amor.
Del fals amor.
Del fals amor.
Autor(es): Jordi Farreras