Els amics perduts
Lentament van caminant
els amics perduts.
De la terra van sortint,
no se que volen de mi.
Potser em volen saludar,
dir-me hola amb la ma.
Potser volen dir-me adéu,
ara que tot ha acabat.
Lentament van desfilant
els amors passats.
Tots em miren fixament,
entravessessen com un full.
Potser encara em tenen por,
potser em volen devorar.
No puc dir que no em fa mal,
tots els anys malaguanyats.
Lentament venen a mi,
tots els fills perduts.
Van volant alliberats,
erren sols per l’espai.
Un forat profund i clar,
no se bé què va passar.
Un futur alternatiu
on tots estem tan contents
Els amics perduts,
tots els fills perduts,
els amors passats,
els amics perduts.
Autor(es): Jordi Farreras