Els teus llavis humits
Em sento tan atapeït
i no ser on és la porta
els meus somnis són avorrits
i no ser com despertar
el meu cap és tan confús
ja no ser de què parlava
només tinc un lleu record
de sentir en la meva pell
els teus llavis humits
i estic aquí
veient com el món s’acaba
dins el meu pit
només sento buidor
entre els meus dits
la vida se m’escapa
no puc sentir
el batec del meu cor
em sento ferit
i et veig de prop com parles
amb els teus llavis humits
la memòria avui ha fugit
i no ser on vaig deixar-la
no recordo què hi faig aquí
només puc dir el teu nom
sóc un gran desconegut
que davant el mirall em parla
puc sentir quan tanco els ulls
l’escalfor en la meva pell
dels teus llavis humits.