Em llevaria a trenc d'alba
Em llevaria a trenc d’alba
i pedretes tiraria a la teva finestra tancada.
Agafaríem el camí de la masia abandonada
I passaríem la carena
fins a l’altra comarca.
Més enllà qui sap què ens vaga...
pujaríem al tren o jauríem tota la tarda?
Trobaríem algú
i ens convidaria a beure aigua.
Fugiríem corrent
amb la fruita robada.
Arribaria la nit
i ens faria basarda,
giraríem cua
i tornaríem a casa.
I un cop allà ens assaltaria el gran dubte
de saber què amagava
el darrer revolt
abans de la tornada.