Si n'era i no n'era
Si n’era i no n’era
un sabater de sabates
sabates fermes,
per anar pel món.
Feia i desfeia,
i el cuir cosia.
I cosia el caminar de tots.
Anaven i venien,
venien i anaven,
i ell escalfava la cola
i encolava soles
encolava soles
encolava soles.
Podia passar
dies, fins i tot setmanes
sense sortir del taller.
Ja gran com era
un dia va faltar.
El prepararen per l’enterro
i de sabates no n’hi van trobar.
Sabates per ell no en tenia.
Doncs aquest encàrrec no li havia fet ningú.