Jo no sóc cartaginès
feia bon matí;
ni parlar sabia,
tot era molt nou per a mi.
Penso de seguida
sóc al segle vint,
jo no tinc manies
però em sembla que he sortit prim.
Hagués pogut ser egipci
o cartaginès;
això és un mal vici,
m'han dit, de protestar res.
Tinc plena certesa,
la seguretat
que si fos Neró,
Roma jo hauria cremat.
Però he nascut a Gràcia,
sóc el gamberret,
i vulgui o no vulgui
m'han marcat un camí estret.
Toco la guitarra,
vaig matant el temps,
veig passar les hores
que fugen corrents.
I quan Déu em digui:
vine aquí, xicot;
ja cal que m'estiri
que si no, no em moc.
Autor(es): Enric Barbat