Tu no estàs sol
em dirien apòstol si parlés de la pau.
Però gasto paraules del llenguatge comú
perquè vull que m'entenguis tu.
Tu que et lleves cada dia mecànicament
i que anant cap a la feina no mires la gent.
A tu tant se te'n dóna si plou o fa sol,
tu no estàs sol.
Em darien medalles si tragues mes el pit,
i ompliria la bossa si en tingués prou delit.
Però no m'amoïna el futur insegur
si jo em trobo on et trobes tu.
Tu que et passes dies, mesos, estius i tardors
amb els ulls com dues flames en tanta foscor.
Tu que esperes la recta després del revolt,
tu no estàs sol.
Tu que tens la vida incerta i el nínxol segur,
i una nafra sempre oberta que no sap ningú.
Tu que ets home entre els homes con únic consol,
tu no estàs sol.
Autor(es): Josep Maria Espinàs