La Boira i la Sénia
Ha nevat riu amunt,
molta boira en aquesta vall,
molt de temps cadascú a sa casa tancat,
el fred ens ha calat
però l’hem vençut
amb una escassa estufeta
i plegats una bona conversa.
En aquell impenetrable mur,
en aquella imposada immensitat,
aconseguir veure més enllà.
Endinsar-nos en densa i blanca nit,
cabell i vent,
encegats completament.
Se’ns regarà el cor en breu?
Sense demanar a canvi res?
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
ment, calma, corprès
la cendra i el paper.
Travessar la porta, el vertigen.
L’abraçada, un bressol de lligams, amb tu,
amb nova llar, temps, la besada
que fallida ens separaria.
El sospir
entre un peu que vola
i l’altra banda.
Força que davalla per artèries
i torna a pujar,
amb nova energia pedalejar,
cada pam d’aigua
empenta la roda,
dóna sentit a cada cosa,
desvela alguns secrets
que no sols omplin buits,
sinó que fan girar
la sénia que portem dins.
Esguita a tot arreu.
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
ment, calma, corprès
la cendra i el paper.
A cada esglaó
decepcions i mentida,
opressions i injustícia.
Amb l’arada seran terra
d’una bona collita.
Fent equilibri a la via,
alguns passos a dins
altres juguen a la vora.
Un camí i un fil
d’històries connectades
amb peces despenjades.
El joc que amaga
la sal de la vida,
abraçades i dolçor,
embasta sentiments i persones,
repunta a poc a poc,
a poc a poc, a poc a poc.
L’origen i final, els camins,
les pedres, l’univers,
les energies, les llums que s’encenen,
les que continuen enceses després de l’apagada general.
Països valencians, balears, catalans,
som germans.
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
llibertat, esquerra, llengua,
país, unitat.
La primavera viu dins la pedra,
vertígens riuran,
el vers brota del desengany.
Matí de til·lers,
llençar paraules:
ment, calma, corprès.
Boira, ara camí planer.
Autor(es): Alfons Olmo Boronat