Mal de llengua
puc pintar-te la lluna.
Puc donar-te el telèfon
d'una nòrdica bruna,
fer-te recomanar per aconseguir tribuna,
portar-te el desert si tu vols sorra i duna,
donar-te el secret de ràpida fortuna,
votar-te diputat de futura comuna.
Això i encara més
si m'escoltes i no em dius:
"¿Y en castellano no sabría una?"
Em fan por els teus ulls com taronges
i el teu rictus de fanàtic,
però ja fa molts anys que canto
i en el fons em caus simpàtic.
Ja sé que has pagat l'entrada,
també l'han pagat els altres.
Fent cançons ja tinc prou feina,
que ho arreglin els que manen!
EI sol surt per a tothom,
per cadascú, cadascuna.
Que l'arbre no et tapi el bosc,
ni la prunera la pruna.
Se sent ferum de podrit
sota el cel, sota la runa.
No busquis tres peus al gat,
no és per gana que es dejuna.
Si vols navegar has d'anar
a la mar, no a la llacuna.
Pots venir-me a visitar,
no es necessita vacuna.
Ni això, ni res de res,
si m'escoltes i no em dius:
"Oiga, democráticamente hablando,
¿En castellano no sabría una?"
Autor(es): Francesc Pi de la Serra