Estius dels 70
Les noies començaven a temptar les mirades
amb l'ofrena dels pits a la sal transparent.
Ballaven, es movien, reien juntes als bars,
tenien la pell forta i curiosament tendra.
Van ser dies amables sota un sol excessiu,
els estius dels setanta,
vora mar, fa molts anys.
Te'n recordes dels vespres dels estius dels setanta?
Xerràvem fins molt tard. Bevíem. Escoltàvem
cançons sense paraules, alguns himnes, balades.
Les tardors eren grises i els hiverns més hostils,
però hi havia els estius per fugir de les coses
i trobar-se amb els cossos, sota bruses de lli
els estius dels setanta,
vora mar, fa molts anys.
El món era molt gran els estius dels setanta
i els països llunyans, immensament llunyans.
En venien les noies exòticament rosses
i paraules més fresques que la xomba d'agost.
Però el sol era mandrós i ens llevàvem molt tard.
I ens ajaiem a terra, entre glops de cervesa,
els estius dels setanta,
vora mar, fa molts anys.
Teníem la pell bruna els estius dels setanta
d'empaitar per les platges les sorpreses dels dies
i allargar per les nits les converses inútils.
Potser no van ser així, però és així com els recordo,
feliços, impossibles, habitats per les noies
i els projectes i els ritus i una mar molt més densa,
els estius dels setanta,
vora mar, fa molts anys.
Autor(es): Vicenç Villatoro, Ramon Muntaner