Flash back
Va ser aquella vegada
que algú no va gosar
de dir el que feia falta.
Va ser aquella vegada
que vam quedar a un sol pas
d'un desig compartit
i ningú no es va moure.
Tots els amors possibles
que llavors no van ser
per ben poc. Pels silencis.
De vegades voldries
poder recomençar.
Se'ns van creuar els camins un instant en un bar.
Podíem ajuntar-los una nit o cent anys.
Cap dels dos va dir res. Cadascú va marxar
amb el seu equipatge a la seva ciutat.
Potser no te'n recordes.
Jo duia una maleta.
Tu seies rere els vidres.
Olor de cafè amb llet.
Hi havia boira baixa
damunt de l'autopista.
Potser no te'n recordes.
Vam parlar molta estona
del temps i el calendari.
Va arribar aquell moment
que calia canviar
el gruix de les paraules.
O fer el gest emblemàtic.
Sé que els dos ho sabíem.
Venia a casa teva
un cop a la setmana.
Trucava sense entrar.
M'asseia sobre el llit
quan eres a la cuina.
Et regirava els llibres.
Potser no te'n recordes.
Tu triaves la música.
Jo bevia o callava.
Baixàvem les escales
rient. Fèiem cafès.
Ens ho explicàvem tot.
Només ens ho explicàvem.
Autor(es): Vicenç Villatoro, Ramon Muntaner