Així de clar
amb la teva pell, amb els teus petons.
Vull oblidar records, obrint les finestres
i deixar de buscar-te en tots els racons.
Vull deixar de patir i caminar amb por
entre les ombres d'aquest fosc humor.
Vull tornar-te un petó i donar-te les gràcies
per viure amb mi tantes hores d'amor.
Vull despertar-me i deixar-te d'estimar.
Així de fred, així de clar.
Vull despertar-me i deixar-te d'estimar.
Així de fred, així de clar.
Vull deixar de pensar, remoure l'aire viciós
perquè respiro i s'ofega el meu cor.
Vull mossegar-me i apretar ben fort els llavis
perquè ja no cridin el teu nom.
Vull despertar-me i deixar-te d'estimar.
Així de fred, així de clar.
Autor(es): Amadeu Bergés, Clara Peya