9 de novembre
La nit va ser llarga, semblava no tenir fi
quaranta anys a l’ombra i els trenta que van seguir
però els tossuts passen sempre per l’ombra.
I com cada dissabte sortíem a caminar
quasi sense forces, però l’empenta no es perd mai
contra el vent, poc a poc, sense presses.
I ara miro a terra i tot s’està esquerdant
i et torno a imaginar però tu ja no estàs aquí
ningú m’escolta com abans i els nens es fan grans
i tot s’acaba aquesta mitjanit.
Però avui és diumenge i tornaré a sortir al carrer
és nou de novembre i si encara fossis aquí
tornaríem tots dos junts a l’escola.
I ara miro a terra i tot està florint
i et torno a imaginar, però jo ja no tinc res més
aguantaré només per tu, busca’m des de lluny
que tot comença aquesta mitjanit.
Autor(es): Trenkaband