A Beatriu
la meva dama, si ella algú saluda,
que, trement, tota llengua esdevé muda
i ja els ulls no la gosen esguardar.
Tot sentint-se lloada, ella se'n va,
benignament la humilitat la muda
i una cosa del cel apar vinguda
que un miracle a la terra ve a mostrar.
Es mostra tan plaent a qui la mira
que pels ulls dóna al cor una dolçor
que comprendre no pot qui no la sent,
i del seu llavi apar que es va movent
un esperit suau tot ple d'amor
que va dient a l'ànima: Sospira.