A batzegades

Els Pets


M´escalfa el sol de febrer,
el sento a la cara i com
un nen malcriat entomo els petons
que em pessigolleixen les galtes.

Amb les ulleres de sol,
servint-me d´escut covard,
repasso els malucs
de totes les noies que veig travessant la plaça.

Enamorat
de la mirada fugisera d´una extranya.
Encisat
pensant que potser mai més la veuré...

I vaig cantant fluixet pel carrer,
com un babau,
aquesta cançó que tinc el cap
des que m'he llevat
i s´ha enganxat com les lleganyes.
Vaig cantant fluixet pel carrer,
com un nen gran,
aquesta cançó que et vull donar,
la porto el damunt i m´agrada.

Em bec la pluja de juny
com un combinat d´alcohol;
la gent s´encongeix i busca aixopluc
fent servir les mans de paraigües.
Intento no aclucar els ulls, 
les gotes em van lliscant
però puc veure un gat
rient-se de mi des de sota d'un Seat Panda.

Fascinat,
amb la mirada juganera que em regales.
Encantat,
sabent que demà també la faràs.

I a batzegades,
vaig cantant fluixet pel carrer,
com un babau,
aquesta cançó que et vull donar,
la porto el damunt
com un perfum que mai m´embafa.
Vaig cantant fluixet pel carrer,
com un nen gran,
aquesta cançó que et vull donar,
la porto al damunt i m´agrada.

Poc a poc i a batzegades,
vaig cantant,
pendent de la gent que m´està mirant,
aquesta cançó que et vull donar,
la porto al damunt i m´agrada.


Autor(es): Lluís Gavaldà