Adolescència
i sols em manquen esperances
és potser quan prens el vol
als jorns d'històries de membrança
I aquella verge estimada,
verge pel meu cor un dia
I quan la lluna passava,
s'emportava l'amor d'una vida.
T'han passat els anys i encara
penses que tens algun príncep encès,
i és massa tard quan recordes
que ell va morir en el teu bes.
Ella ja ha envellit però sap que mai no l'ha oblidat
i en el fons d'un caixó amagat guarda el seu retrat.
Ell mai més no l'ha vista però té un telèfon guardat
que un dia se'l va aprendre i sempre l'ha recordat.
Comptes els anys que han passat,
són tants però estan al costat
Talment sembla que fos ahir
que et vas enamorar.
I està amb mi adolescent
filla dels astres i el vent
Mare dels meus pensaments,
miralls d'angoixa i silent.
No t'ho he dit mai pero és així,
t'he estimat cada matí
quan surt el sol i quan es pon
el darrer somni al dormir.
Vam passar les hores mortes
perdudes en algun bar amb uns amics
sempre amagàvem paraules que
mai no ens vam atrevir a dir.
Són els anys dels llibres clàssics on
vàrem trobar el que es pot dir el millor amic
Són els anys d'una innocència
tan feble que el temps ja ha marcit.
Autor(es): Santi Vendrell