Agost
jo preferiria una vida lluny
sense maldecaps que no anaren amb mi
jo preferiria una vida lluny
del fred d’hivern...
Esperant un miracle
m’ha atrapat el vostre tentacle
trampes! En el meu trajecte
La meua vida és un minotaure
una suma llarga que no es pot resoldre
un arròs cru que no es deixa coure
Em sent més valent
deixant enrere tanques
xafant un nou present
la sort és un invent
Jo preferiria una vida amb tu
a la millor ombra del mes d’agost
Jo no vull fer tard
Però potser siga ara massa tard
m’he passat la vida esperant
que algú entenguera estes lletres
A voltes pense que la vida és un bac
A l’altra torna,
mai aprenem
que les coses esdevenen
per si mateix,
per si mateix...
tremoleu, si esteu junts caureu,
caureu!
Autor(es): Prozak Soup