Aires d'olor a molsa
El fred de tardor dibuixa els meus anhels
amb el seu color d'humit groc enyorós,
i els remou pacient i els mostra amunt als meus déus,
i els reprenc al vol més grans i persistents.
El fred de tardor recorda els meus secrets,
me'ls guarda a la capsa del seu vent plujós.
I han vingut de nou, aires d'olor a molsa,
per gaudir del dolç del caminar plovent.
Per sentir aquesta boira que abraçant
descobreix la sorpresa al meu davant,
i la nit que impacient en arribar
dels records d'hivern en fa contes llargs amb bon final.
I aquell llum lluny enmig del fosc arbrat
és la llar que aixopluga algun humà,
o és la llum d'esperança al caminant,
doncs en ella s'intueix el cobert del seu descans
fins que arribi l'endemà.
El fred de tardor no riu ni parla mai,
no m'explica contes per dormir millor.
Tan sols és present i escolta el meu renec,
i reposa atent de nit al meu dormir.
El fred de tardor em porta al jo infant,
és el mateix fred que m'escalfava abans.
I ara em sé content quan sento que l'enyoro,
i sé que l'any vinent vindrà com sempre ha fet.
Per sentir aquesta boira que abraçant
descobreix la sorpresa al meu davant,
i la nit que impacient en arribar
dels records d'hivern en fa contes llargs amb bon final.
I aquell llum lluny enmig del fosc arbrat
és la llar que aixopluga algun humà,
o és la llum d'esperança al caminant,
doncs en ella s'intueix el cobert del seu descans
fins que arribi l'endemà.
Autor(es): Andreu Rifé