A la casa de la mort
A la casa de la mort, un cop deixes la vida,
no hi ha colors.
A la casa de la mort, quan ja tot són mentides,
qualsevol dia, tu i jo altre cop.
On les famílies maseguen marfits comiats,
on les esqueles de pedra són noms plorats.
A la casa de la mort les promeses van desfent-se:
no valen res.
A la casa de la mort, comunicats de ràbia,
secrets desitjos mai acomplerts.
On les famílies maseguen marfits comiats,
on les esqueles de pedra són noms
plorats.
Autor(es): Lluís Costabella