A la torre xica
a la torre gran,
si n'hi ha una Pepa,
que l'estimen tant.
De tant que l'estimen,
no la casaran.
Se'n va a la ribera,
a rentar el davantal,
per anar bonica,
la nit de Nadal.
Mentres que en rentava,
passa el seu galant.
L'agafa i la munta,
dalt del seu cavall,
i els carrers de Lleida,
ja els passa plorant.
-De què plores Pepa,
de què plores tant?
-Del pare i la mare,
d'això moriran.
-Si es moren, que es morin,
ja els enterraran.
Les campanes grosses,
per ells tocaran.
A la torre xica,
a la torre gran,
si hi ha una Pepa,
que l'estimen tant.
De tant que l'estimen,
no la casaran.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.
De tant que l'estimen,
no la casaran.
Flor de lliri, lliri,
flor de lliri blanc.
Autor(es): Popular